- La reunió se celebra hui i demà, i no assistiran a la trobada convocada per la presidència espanyola de l’organisme europeu, davant la urgència de la convocatòria i el fet d’haver estat convidats només a la jornada prèvia i no a la sessió plenària.
- El CAC, el CAA i el CACV recorden que també són Estat i destaquen la necessitat de treballar en xarxa en la defensa de la ciutadania davant el repte del context mediàtic actual. Les autoritats independents catalana, andalusa i valenciana recorden que hi ha fórmules per garantir la seua incorporació en el nou organisme creat a partir del Reglament europeu de llibertat de mitjans de comunicació (EMFA), tal com han fet països amb diversos reguladors, com ara Bèlgica o Alemanya.
Els presidents dels consells audiovisuals de Catalunya (Xevi Xirgo, CAC), Andalusia (Domi del Postigo, CAA) i la Comunitat Valenciana (José María Vidal, CACV) consideren que la celebració a Barcelona de la 4a Assemblea plenària del Comitè Europeu de Serveis de Mitjans de Comunicació (European Board for Media Services, EBMS), que tindrà lloc hui i demà, hauria estat el fòrum ideal per integrar les autoritats independents autonòmiques de l’Estat en este comitè, on hi són representades les autoritats audiovisuals independents de tots els països de la UE, i que va ser creat a principis de l’any 2025. El regulador estatal espanyol, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), n’ostenta la primera presidència rotatòria.
Segons els presidents de les autoritats autonòmiques audiovisuals independents de l’Estat espanyol, esta Assemblea de l’EBMS a Barcelona hauria estat l’oportuna per resoldre la reivindicació històrica de ser presents en este organisme, que és el successor de l’antic ERGA, el Grup d’Entitats Reguladores Europees per als Serveis de Comunicació Audiovisual (European Regulators Group for Audiovisual Media Services), de la qual tampoc van poder formar part.
L’organisme europeu, que ara es reuneix a Barcelona, va ser constituït en virtut del Reglament (UE) 2024/1083 del Parlament Europeu i del Consell, d’11 d’abril de 2024, pel qual s’estableix un marc comú per als serveis de mitjans de comunicació en el mercat interior europeu. En este sentit, l’apartat 4 de l’article 10 del Reglament preveu qui formarà part del Comitè de Mitjans:
“Quan un Estat membre tinga més d’una autoritat o organisme regulador nacional, estes autoritats o organismes reguladors nacionals es coordinaran mútuament segons siga necessari i nomenaran un representant comú. El representant comú exercirà el dret de vot.”
El considerand 38 del mateix Reglament també estableix que:
“Quan els estats membres compten amb diverses autoritats o organismes reguladors nacionals pertinents, incloent-hi els d’àmbit regional, s’ha d’escollir un representant comú a través de procediments adequats, i el dret de vot ha de continuar limitat a un representant per Estat membre. Les autoritats o organismes reguladors nacionals han de poder consultar i coordinar-se amb les autoritats o organismes competents pertinents i, si s’escau, amb els organismes d’autoregulació dels seus estats membres per a la realització de les seues activitats dins del Comitè.”
En virtut d’este punt, països com Bèlgica i Alemanya compten amb la participació en el Comitè de les seues autoritats regionals respectives. No obstant això, una vegada més es produeix l’absència dels reguladors català, andalús i valencià en la delegació de l’Estat espanyol. Un fet difícil d’entendre, especialment en un moment en què la coordinació entre els reguladors independents espanyols i europeus és més necessària que mai, en un context en què la comunicació i la seua incidència en la ciutadania en l’entorn tecnològic actual representen un repte històric.
