Pluralisme i tractament informatiu

A nivell internacional, s’han desenvolupat diferents mecanismes que busquen instruments que ajuden a la seua catalogació. El Monitoratge de Pluralisme Mediàtic, desenvolupat en l’àmbit de la Unió Europea, n’és un exemple. És una ferramenta de diagnòstic creada per a obtenir una comprensió transversal dels riscos per al pluralisme dels mitjans en un Estat membre. Les avaluacions es duen a terme de forma independent i transparent, amb persones expertes de cada país. S’avaluen els objectius i els riscos que ha d’afrontar el pluralisme en els mitjans de comunicació a partir de 25 indicadors, que pertanyen a quatre camps diferents: la protecció bàsica; la inclusió social; la independència política; la pluralitat del mercat. Es tracta, per tant, d’indicadors que s’emmarquen en el camp jurídic, l’econòmic i el sociopolític.

Tot i això, la interacció que implica la comunicació digital ha reestructurat el sentit del pluralisme informatiu. En l’era de la deliberació digital, les vies s’eixamplen i els nous espais, generats per la tecnologia, s’han convertit en esferes per les quals hi transiten vastos cabals d’opinions que fan possible la participació de moltes veus anònimes.

D’aquesta manera, el pluralisme en els mitjans és una dimensió complexa i multidimensional. Engloba aspectes com el de la diversitat de la propietat i la varietat en les fonts d’informació i en la gamma de continguts, ubicats en dispositius molt diversos, i analitza les relacions entre els mitjans i la resta d’institucions socials atenent als factors multivariables que estructuren l’ordre social.