L’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual (AVAV) i el Consell de l’Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACV) van celebrar anit, a l’Auditori de la Diputació d’Alacant (ADDA), la huitena edició dels Premis de l’Audiovisual Valencià | Premis Lola Gaos, una cerimònia que va confirmar el creixement sostingut de l’audiovisual valencià i la consolidació d’estos guardons com el seu gran aparador anual.
“Una quinta portuguesa”, gran triomfadora
La pel·lícula Una quinta portuguesa, d’Avelina Prat, es va alçar com la gran triomfadora de la nit, amb set guardons, entre ells els de millor llargmetratge de ficció, direcció, guió, música original (Vincent Barrière), muntatge i postproducció (Juliana Montañés), so (Iván Martínez-Rufat) i actor protagonista (Manolo Solo).
La gala, retransmesa per À Punt, va estar conduïda per l’actriu Inma Sancho i dirigida per Rafa Piqueras, amb guió de Laura Pérez.
Entre les obres premiades també va destacar Un bany propi, dirigida per Lucía Casañ, que va rebre el premi del jurat jove al millor llargmetratge i el reconeixement a millor actriu protagonista per a Nuria González. Per la seua banda, Pequeños calvarios, de Javier Polo, va obtenir els guardons de direcció de fotografia (Beatriz Sastre) i vestuari (Ruth Sempere).
El premi a millor actor de repartiment va ser per a Víctor Palmero (Cel meu infern teu) i el de millor actriu de repartiment per a Gloria March (La cena), film que també va ser reconegut per la seua direcció artística, a càrrec de Maje Tarazona. En direcció de producció va destacar Lorena Lluch per La buena letra, de Celia Rico, que també va obtindre el premi de maquillatge i perruqueria per a Esther i Pilar Guillem.
Diversitat de gèneres i formats
En l’àmbit documental, el premi al millor llargmetratge va ser per a Equipo Crónica. Arte de trinchera, de Rafa Sesa i Felipe Villaplana, mentre que el de curtmetratge documental va recaure en Los chicos con las chicas, de Claudia García de Mateos.
En animació, El tesoro de Barracuda, d’Adrià García, es va emportar el premi al millor llargmetratge, i Carmela, de Vicente Mallols, el de millor curtmetratge. En ficció curta, el guardó va ser per a Còlera, de José Luis Lázaro. La categoria de cançó original va reconéixer Caminar el tiempo, composta i interpretada per Blanca Paloma i Luis Ivars per a la pel·lícula Parecido a un asesinato.
En produccions seriades, Favàritx (TV On Producciones, Empatic Comunicación i Marketing, Volf Entertainment) va ser premiada com a millor sèrie de ficció, i Informe (2a temporada, Bisílaba) com a millor sèrie documental.
El premi a millor videojoc va ser per a BAMBAS!, de DevilishGames, una categoria que consolida el seu espai dins de l’ecosistema creatiu valencià i reafirma els Premis Lola Gaos com l’única cita audiovisual de l’Estat que reconeix el desenvolupament de videojocs. El jurat —format per María Tinoco, Gonzalo Girault i Juan Novella— va destacar l’originalitat i el compromís del treball premiat.
Noves categories de proximitat
Esta edició va introduir, per primera vegada, les categories de formats de proximitat, impulsades conjuntament pel CACV i la AVAV.
Els guardons van ser per a:
-
Càmera i acció (Canals Ràdio), com a millor programa de ràdio de proximitat;
-
Xino Xano (Microfilm 2.0), com a millor programa de televisió de proximitat;
-
i la campanya All i Pebre, de Mar Navarro Herráiz, com a millor campanya publicitària compromesa.
La presidenta de l’AVAV, Teresa Cebrián, va agrair esta col·laboració institucional al president del Consell, José María Vidal, i va subratllar que «amb estes noves categories tanquem un cercle que quedava obert i consolidem uns premis que representen, ara sí, tot l’audiovisual valencià».
Una edició rècord i plena d’emoció
Amb 458 candidatures presentades, un 30 % més que en l’edició anterior, la huitena convocatòria dels Premis Lola Gaos ha batut rècords de participació, reflectint la força creativa, territorial i professional del sector.
Un dels moments més emotius de la nit va ser l’homenatge al guionista i dramaturg Rodolf Sirera, que va rebre el Premi d’Honor per la seua extensa trajectòria i el seu paper fonamental en la construcció de la narrativa audiovisual valenciana. El públic de l’ADDA es va alçar per ovacionar-lo, i el guardó li va ser entregat pel seu amic i col·lega Carles Alberola.
Cultura, igualtat i futur
En el seu discurs, Teresa Cebrián va dedicar unes paraules a les persones afectades per la DANA i va reivindicar el paper de la cultura com a motor de recuperació: «Continuarem al vostre costat, perquè esta és la nostra essència».
En tancar el seu mandat després de quatre anys al capdavant de la Junta Directiva, va reclamar estabilitat institucional i una política cultural sostinguda que garantisca el desenvolupament del sector. També va apel·lar a la participació de més dones en l’Acadèmia, recordant que només representen el 30 % de les persones acadèmiques.
Amb un missatge d’agraïment a la Junta Directiva eixint, Cebrián va remarcar que «cal celebrar molt més que uns premis: cal celebrar una manera de mirar, de crear i de contar, fruit de la perseverança i de l’amor per l’audiovisual valencià».
Un sector madur i en transformació
La huitena edició dels Premis Lola Gaos ha deixat una fotografia nítida del que és hui l’audiovisual valencià: un sector madur, plural i en constant transformació, que celebra el seu present mentre construeix el seu futur amb orgull i determinació.
