El Consell Audiovisual de la Comunitat Valenciana ha fet públic un acord pel qual manifesta la seua «indignació» i el seu rebuig pel tractament informatiu de la violència masclista «amb caràcter general, en nombrosos mitjans», en relació a l’últim cas de feminicidi a la ciutat de València, conegut el passat 4 de desembre de 2021.
Segons l’acord del Consell Audiovisual, aquest feminicidi evidencia que encara persisteix «una falta de rigor professional» en el tractament de la violència masclista, «inconcebible pel fet que, a l’abast de la professió, hi ha nombrosos recursos, la majoria gratuïts, per a la formació i l’especialització en el tractament d’aquesta violència».
Ho consideren «més inconcebible si cap pel fet que un tractament diligent i responsable d’aquesta problemàtica no és només una qüestió de sensibilitat o d’ètica, sinó també una obligació legal»; tal com recorden, això ja es va assenyalar en l’últim comunicat del CACV amb motiu del 25N, Dia Internacional per a l’Erradicació de la Violència Masclista.
En l’acord, el CACV considera «d’especial gravetat i rellevància» aquells tractaments que «contribueixen a reforçar els mites i estereotips sobre la violència masclista», entre els quals hi ha «la falsa idea de l’existència d’un perfil de victimari més enllà del fet de ser home i exercir dominació i control sobre la dona en funció de creences i d’una cultura patriarcal reforçada estructuralment durant segles. I, també, el reforçament de la idea falsa de l’existència d’un perfil de víctima, més enllà del fet de ser dona».
Com assenyala el Consell Audiovisual en l’acord, «aquests mites i estereotips es veuen reforçats en els mitjans de comunicació amb l’exhibició de sorpresa sobre el fet que un feminicidi es puga haver produït en un entorn de capacitat econòmica alta i nivell alt d’educació». I insisteix en el fet que aquestes mostres «s’han repetit amb l’exhibició de testimonis del veïnat i la falta de testimonis experts en violència masclista», mostrant els casos no estereotipats com a excepcionals, «tot i que la violència masclista es produeix de manera normalitzada i transversal en tots els àmbits i entorns socioeconòmics i culturals de la nostra societat».
Per al CACV, «no s’ha mostrat la cautela suficient en relació a les identitats de víctima i d’agressor» i afig que «s’ha vulnerat la protecció de la identitat i, per tant, de la intimitat, llevat d’una autorització expressa de les persones afectades o dels seus familiars».
En l’acord també observen que alguns mitjans «s’han fet ressò de declaracions que infantilitzaven la víctima» i d’altres que «situaven en motius econòmics la causa de la violència i apartaven del focus la causa real de tot feminicidi, la cultura patriarcal i el desig de dominació de l’autor de l’assassinat».
El Consell Audiovisual observa «una flagrant falta de cautela» també pel que fa a evitar el «sensacionalisme i el dramatisme», pel que fa tant a la forma com al contingut textual i visual de les informacions. I demana «rigor professional i evitar les descripcions detallades, escabroses o d’un gran impacte que, a més, puguen vulnerar drets a la intimitat i l’honor». És el cas de la majoria dels mitjans, que han mostrat imatges del sudari de la dona assassinada «amb tot detall i de manera repetida».
En l’escrit, el CACV també adverteix que s’han usat imatges de la víctima i de l’agressor «provinents de les xarxes socials de les persones involucrades», un ús que, segons expliquen, «requereix legalment l’autorització de les persones a qui pertanyen, encara que s’hagen fet públiques en les seues xarxes socials».
També ha advertit que nombrosos mitjans han mostrat la façana del domicili on ocorregueren els fets, «amb detalls fins i tot de primer pla», i això permetia la identificació del nom del carrer i el número del pati, «la qual cosa vulnera el dret a la intimitat de les persones involucrades».
Així mateix, el CACV manifesta haver observat «la utilització d’imatges alternatives a la del sudari, focalitzades en escenes de l’acció de les forces i cossos de seguretat o vehicles i objectes policials», i considera que, tot i ser una alternativa més respectuosa amb la intimitat, «contribueix a reforçar la vinculació de la violència de gènere amb els successos criminals desvinculats de la dimensió social i política tan rellevant en aquesta classe de violència».
Reconeixement al tractament d’alguns mitjans
El Consell Audiovisual de la Comunitat Valenciana també ha aprofitat per a reconéixer i felicitar «aquells mitjans que, amb el seu rigor professional, han fet un esforç per un tractament informatiu que contribuïsca a desmuntar mites i estereotips sobre la violència masclista, un tractament respectuós amb la intimitat i dignitat de la víctima, a fer pedagogia sobre la complexitat d’aquesta violència, a difondre els recursos existents i a utilitzar imatges alternatives a les sensacionalistes o a les enfocades a l’activitat policial».
Compliment de la legislació
El Consell de l’Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACV) ha adoptat aquest acord en virtut de les funcions que té atribuïdes per la Llei 10/2018, de 18 de maig, de creació del CACV, entre les quals hi ha les «d’adoptar resolucions de caràcter vinculant dirigides als operadors a fi de garantir el compliment de la legislació vigent en l’àmbit de les seues competències i atendre les queixes formulades per les persones usuàries dels serveis de comunicació audiovisual».
D’altra banda, la Llei 10/2018, de 18 de maig, de creació del CACV, li reconeix al CACV la capacitat per a redactar dictàmens amb recomanacions sobre el tractament que els serveis informatius, sense menyscapte del dret a la informació i la comunicació, han de dur a terme sobre informacions que, per la seua rellevància pública, «puguen crear alarma social o atemptar contra la dignitat de les persones, els drets fonamentals i el lliure desenvolupament de la personalitat».
Entre els seus principis i fins hi ha també el de vetlar per «la plena eficàcia dels drets de la ciutadania en la seua relació amb els mitjans audiovisuals i el compliment de les obligacions establides en la legislació vigent, especialment el respecte a la pluralitat, la diversitat, la diversitat funcional, la igualtat de gènere (…), la no-discriminació i la igualtat de tracte a les minories, respectant els principis de transversalitat i la perspectiva de gènere». I, a més, «vetlar pels valors de tolerància, igualtat, solidaritat i respecte a la dignitat humana en els continguts de les emissions audiovisuals».
